e martë, 15 maj 2007

ELLA


Es rebelde, ella es rebelde
A penas con pocas alas y mucha fuerza despega y vuela, se escapa, y persigue estaciones que enamoran, acaricia el mar pero lo esquiva
Persigue los amaneceres, roza las nubes cuando arden en llamas
y el sol muriendose entre las montañas,
y ella lo mira como si fuera la ultima vez que tuviera que salir
y huye de la noche.

Desobediente soñadora, deambulante, persiguiendo simplemente cielos que huelan a rosas.
Y cuando no quedan amaneceres ni atardeceres que brillen ante el mundo, ella silenciosamente aterriza apoydando sus patas en el arenal de alguna costa donde hay guerra en la naturaleza,
y contempla con sus ojos lo que nadie es capaz de ver;
el mar furioso que lucha para hacerse más grande,
pero las rocas se lo impiden,
pero el mar quiere romperlas para crecer, quiere llegar más lejos,
pero las olas se ahogan de impotencia y mueren en su camino
y ella llora con las olas….

Llena de pena asciende hasta el cielo de nuevo
Lamentando ver morir el mar en algún sitio,
y deambula,
olvidando quién és y dónde está su camino,
solo quiere seguir primaveras
tiene ansiedad de descubrir belleza en el mundo,
y vuela y se escapa…

Esa , esa es mi alma!
Rebelde, furiosa,
Que no quiere entender de lo importante,
Solo quiere volar, y esconderse en rincones donde nadie la descubra, donde no hayan seres humanos.
Esa es mi alma….y cuando entra en mi cuerpo me mata.

Sin duda esa alma mia solo entiende de locura.

e diel, 13 maj 2007

SALVADOR PUIG ANTICH

El cinema és art, però perdoneu no em refereixo al cinema que ens donen a tot arreu aquest americà on surten super homes i super dones amb una bellesa deslumbrant, capaços de fer de tot i de saltar-se totes les lleis,amb ferraris i amb aquell humor tonto, però que acaba rient mig cine i tú i el teu company os hi apunteu dins d'aquesta coral de riatlles facils...això peremteu-me dir que no és art, es un cinema fàcil on t'ensenya tots els privilegis materialistes, tots els productes que a la societat interesa sempre i quan no et fagin pensar molt i no et donguin mal de caps...

Però hi ha cinema que sí que és art, són aquelles películes que potser fa anys que ja no veus però que algúna cosa te les fa seguir recordant, aquelles que aconsegueixen de forma inteligent fer-te saltar de la butaca i al final aplaudir, aquelles que aconsegueixen evadir-te d'aquest món o senzillament tranpostar-te en un temps que tu no has viscut (l'edat medieval o un futur que no viuràs), i les que et fan saltar algúna llagrimeta i tu disimules com pots que ets molt fort, o aquelles que les mirades dels personatges escandalitzen...

Així que potser veuré cada cap de setmana una peli i al finde seguent ja ni m'enrecordaré de què tractava i què pasava, i entre mig d'aquestes tan monotones i poc originals t'en sorprenen unes poques que sense saber-ho abans de veure-la t'emocionaran i t'atrparan com mai i no sortiras amb la mateixa cara del cinema...

No fa gaire vaig veure una pelicula poderosa, capaç de desputllar la part sensible de qualsevol espectador, ningú no sortia de la sala amb el mateix posat i el rostre brillant.

No parlo del Laberinto del Fauno ni qualsevol de l'Almodovar, parlo de Salvador, atractiva película que es capaç de reflectir mitjançant Salvador i els seus companys aquell ambient de crispació que es vivia a aquella Espanya desgastada que buscava amb ansies la llibertat.
Tot juga un paper important en aquesta pelicula: les cançons de Lach; el reflex de joves que tenien i somiaven ideals en comú (on està això avui, existeix?); el patiment d'un individu al presenciar la seva mort, l'amistat entre un carceller i un presoner d'ideas oposades, els elements artístics de la cançó...

Tot en conjunt fa que quan s'encenguin els llums tinguis que amagar-te les llàgrimes i llavors saps que aquesta pelicula t'ha recordat que si no fos per molts com Salvador, que van lluitar per la llibertat, ara no tindriem el que tenim la generació d'avui caprixosa i egocentrica.

e shtunë, 12 maj 2007

¿VOTAR O NO VOTAR EN LAS ELECCIONES MUNICIPALES?





Algunos consejos, si tienes previsto votar.



Si quieres un alcalde que, los intereses del partido están antes que el interés general. VOTA

Si quieres un alcalde, que solo cuenta contigo el día de las elecciones, cada cuatro años, VOTA.

Si quieres que la corrupción siga sin control alguno, VOTA

Si todavía confias en los políticos, VOTA.

Si crees que los políticos no te van a seguir engañando,VOTA

Si quieres que cada año te aumenten más los impuestos,VOTA

Si quieres un alcalde, que sólo le importa subirse el sueldo nada más coger el cargo, VOTA

SI NO TE CONVENCEN ESTOS CONSEJOS Y ERES CONSCIENTE QUE LO MEJOR ES VOTAR, DESPUÉS NO TE LAMENTES

e martë, 1 maj 2007

molt més que una nota..

Les cançons quan les persones ja no tenen forces per parlar, elles parlen per les persones, diuen coses que ens succeeixen, pors que tenim.
Aquesta cançó m'ha acompanyat a tot arreu.....

SOMNIS


Ens banyàvem en aquella platja verge, evocats sobre la sorra fent l’amor mentres les ones enjuguescades volien pujar fins els nostres cossos nuos i formar part del nostre rite.

Nosaltres allà, dins la natura perfecta i adolescent ,suspirpàvem i renegàvem per comunicar el nostre plaer, és com una poesia que es pronuncia muda.

De la nostra fam, neixien abraçades violentes i fortes, voliem en un minut apoderar-nos l’un del cos de l’altra.

Per un moment destruiem el temps, i l’aturavem…
Els nuvols rojencs renegaven seguir el seu camí, s’aturaven sobre nostre,
el vent ni tan sols ara es movia tampòc; massa cautivats estaven tots per descobrir l’art que creaven dos essers humans al estimar-se tant…