SALVADOR PUIG ANTICH

El cinema és art, però perdoneu no em refereixo al cinema que ens donen a tot arreu aquest americà on surten super homes i super dones amb una bellesa deslumbrant, capaços de fer de tot i de saltar-se totes les lleis,amb ferraris i amb aquell humor tonto, però que acaba rient mig cine i tú i el teu company os hi apunteu dins d'aquesta coral de riatlles facils...això peremteu-me dir que no és art, es un cinema fàcil on t'ensenya tots els privilegis materialistes, tots els productes que a la societat interesa sempre i quan no et fagin pensar molt i no et donguin mal de caps...

Però hi ha cinema que sí que és art, són aquelles películes que potser fa anys que ja no veus però que algúna cosa te les fa seguir recordant, aquelles que aconsegueixen de forma inteligent fer-te saltar de la butaca i al final aplaudir, aquelles que aconsegueixen evadir-te d'aquest món o senzillament tranpostar-te en un temps que tu no has viscut (l'edat medieval o un futur que no viuràs), i les que et fan saltar algúna llagrimeta i tu disimules com pots que ets molt fort, o aquelles que les mirades dels personatges escandalitzen...

Així que potser veuré cada cap de setmana una peli i al finde seguent ja ni m'enrecordaré de què tractava i què pasava, i entre mig d'aquestes tan monotones i poc originals t'en sorprenen unes poques que sense saber-ho abans de veure-la t'emocionaran i t'atrparan com mai i no sortiras amb la mateixa cara del cinema...

No fa gaire vaig veure una pelicula poderosa, capaç de desputllar la part sensible de qualsevol espectador, ningú no sortia de la sala amb el mateix posat i el rostre brillant.

No parlo del Laberinto del Fauno ni qualsevol de l'Almodovar, parlo de Salvador, atractiva película que es capaç de reflectir mitjançant Salvador i els seus companys aquell ambient de crispació que es vivia a aquella Espanya desgastada que buscava amb ansies la llibertat.
Tot juga un paper important en aquesta pelicula: les cançons de Lach; el reflex de joves que tenien i somiaven ideals en comú (on està això avui, existeix?); el patiment d'un individu al presenciar la seva mort, l'amistat entre un carceller i un presoner d'ideas oposades, els elements artístics de la cançó...

Tot en conjunt fa que quan s'encenguin els llums tinguis que amagar-te les llàgrimes i llavors saps que aquesta pelicula t'ha recordat que si no fos per molts com Salvador, que van lluitar per la llibertat, ara no tindriem el que tenim la generació d'avui caprixosa i egocentrica.