SOMNIS

Ens banyàvem en aquella platja verge, evocats sobre la sorra fent l’amor mentres les ones enjuguescades volien pujar fins els nostres cossos nuos i formar part del nostre rite.

Nosaltres allà, dins la natura perfecta i adolescent ,suspirpàvem i renegàvem per comunicar el nostre plaer, és com una poesia que es pronuncia muda.

De la nostra fam, neixien abraçades violentes i fortes, voliem en un minut apoderar-nos l’un del cos de l’altra.

Per un moment destruiem el temps, i l’aturavem…
Els nuvols rojencs renegaven seguir el seu camí, s’aturaven sobre nostre,
el vent ni tan sols ara es movia tampòc; massa cautivats estaven tots per descobrir l’art que creaven dos essers humans al estimar-se tant…