EL MEU RACÓ

-EL MEU RACÓ-

M’escaparé...

Caminaré fins al meu llit, allà dins amago el meu espai vital, els meus secrets…sota els llençols està el meu cor amagat quan té por.
Quan ningú em veu esquitxo el llit de llagrimes, de rabies i de frustracions, de penes però tambè de somnis, aquells que no s’han fet realitat, d’altres si…
Quan tinc ganes de somiar desperta m’amago allà, i tot es massa empalagós tot plegat. Mases fantasies, poca realitat…
I en els meus pitjors moments em resguardo allà, sense voler veure la llum de sol cremar les meves pupiles, perquè hi han cops que no vull somriure davant el mon, només vull dormir dins del meu llit i despertar quan alguna cosa tingui sentit….

Llavors quan vulgui mirar a la llum , renunciaré al meu llit, als meus somnis sobre terrenals, mirant cara a cara a la realitat, perquè serà una realitat que estimarè.

ENSENYAR...

Compte endarrere!

Ja queden menys de tres setmanes per agafar un avió que em durà en una altra part del món on l'estil de vida mai tindrà res a veure amb el d'aquí.

I es que avui desprès de dies anant de cul, fent moltes coses rapides, dient que sí a tot, per fi m'he tret algun pes de sobre i ja em podrè dedicar a pensar més en aquest viatge que cada cop es fa més real i proper...

Avui però he tornat a l'escola on vaig viure tota la meva infantesa, on em van ensenyar matemàtiques, llengües i algunes coses que potser ara se m'han oblidat.

Conforme m'acostava allà, més em recordava de com era jo de petita, més em venia al cap aquella veu que jo tenia, les entremaliadures que feia amb els companys..

ha sigut entrar a secretaria i trovar-me a mi mateixa en una foto on sortim tots a l'últim curs de primaria, en la nostra cara duiem escrit "som innocents, senzillis,però som increíblement felisos"

Almenys quan un és petit no és egocentric, ni antipatic amb els que tens al costat, en canvi com més gran som més capullos som avegades.

I quin regal retrobar-te amb mestres d'aquells que molts cops, et venen a la ment, perquè van ser els que principalment van repercutir en la teva infancia, que et vegin i et reconeguin i que et diguin que ja tenen dos néts, podel's abraçar..

Avui però en comptes d'anar a assure'm en algúna taula davant d'alguna professora, he sigut jo la que he anat a posar-me davant dels alumnes.

Pensava que em posaria nerviosa, que no els motivaria, però al final me n'he sortit amb la meva i he aconseguit que comprenguin qué és això d'un comerç just, he sapigut fer que comprenguin que hi han nens de la seva edat que en algún racó del món no poden anar a l'escola, tenen que passar-se vuit hores treballant i a sobre cobren un sou de merda, he aconseguit que diguin ells mateixos "però això és injust".

Me n'he anat amb un bon sabor de boca perquè sé que els he ensenyat a valorar una mica més tot el que tenen avui, tot i que hi havia algun torre collons que deia "doncs jo no ho tinc tot eh, que no tinc una mansió ni tinc messenger"

doncs si tothom estigués preocupat pel que et preocupa a tu xavalet...

bla bla

Aquest blog s'havia cobert de pols, ja que durant un temps l'havia abandonat recorrent a la mandra d'arribar a casa i no reflexionar, besar el sofà i evadir-se, davant la tv mirant algúna película que m'encengui el cor i em transportia algun lloc fictici.
Però aquesta tarda d'un diumenge déu d'abril del 2007 que s'està acabant, l'aprofito a reobrir el meu blog.

Oloro l'estiu i el desitjo, el veig aquí a la vora, a la cantonada, pler per coser per fer i per planificar, olor a crema solar per tot arreu, vestimentes de vestidets curts i pells morenets mmmm adoro l'estiu!
Aviat m'en aniré de viatge a SucAmerica...

Canviant de tema...ahir vaig ser molt goloseta, ens vam empatxar de pizzes italianes picantones i cares, xupitos, lambruscos,mojitos, i jugant al duro vaig anar ativorrant al meu estomàc de vi, i per finalitzar la nit vam anar a un caraoke i vaig cantar Boig per tú(quin gust poder cridar ben fort, poder expresar el que sents mitjançant una cançó)quan vam baixar de l'escenari ens van aplaudir , joder que verguenza!
Va ser una nit que caminàvem torts, ortopedics total, i vaig acabar al cotxe dormint fotentme totes les jaquetes a sobre per no passar fred...
En fi....nits d'estius, sopars maleits, alcholitzats..

Per cert aquest matí me l'he passat mirant les musaranyes estirada al llit, escoltant cutreries blandengues, coses romantiques pq soc una maleída romanticaaaaaaa
collons que dura es la vidaaaaaaaaaaa

Salut !¡