ENSENYAR...

Compte endarrere!

Ja queden menys de tres setmanes per agafar un avió que em durà en una altra part del món on l'estil de vida mai tindrà res a veure amb el d'aquí.

I es que avui desprès de dies anant de cul, fent moltes coses rapides, dient que sí a tot, per fi m'he tret algun pes de sobre i ja em podrè dedicar a pensar més en aquest viatge que cada cop es fa més real i proper...

Avui però he tornat a l'escola on vaig viure tota la meva infantesa, on em van ensenyar matemàtiques, llengües i algunes coses que potser ara se m'han oblidat.

Conforme m'acostava allà, més em recordava de com era jo de petita, més em venia al cap aquella veu que jo tenia, les entremaliadures que feia amb els companys..

ha sigut entrar a secretaria i trovar-me a mi mateixa en una foto on sortim tots a l'últim curs de primaria, en la nostra cara duiem escrit "som innocents, senzillis,però som increíblement felisos"

Almenys quan un és petit no és egocentric, ni antipatic amb els que tens al costat, en canvi com més gran som més capullos som avegades.

I quin regal retrobar-te amb mestres d'aquells que molts cops, et venen a la ment, perquè van ser els que principalment van repercutir en la teva infancia, que et vegin i et reconeguin i que et diguin que ja tenen dos néts, podel's abraçar..

Avui però en comptes d'anar a assure'm en algúna taula davant d'alguna professora, he sigut jo la que he anat a posar-me davant dels alumnes.

Pensava que em posaria nerviosa, que no els motivaria, però al final me n'he sortit amb la meva i he aconseguit que comprenguin qué és això d'un comerç just, he sapigut fer que comprenguin que hi han nens de la seva edat que en algún racó del món no poden anar a l'escola, tenen que passar-se vuit hores treballant i a sobre cobren un sou de merda, he aconseguit que diguin ells mateixos "però això és injust".

Me n'he anat amb un bon sabor de boca perquè sé que els he ensenyat a valorar una mica més tot el que tenen avui, tot i que hi havia algun torre collons que deia "doncs jo no ho tinc tot eh, que no tinc una mansió ni tinc messenger"

doncs si tothom estigués preocupat pel que et preocupa a tu xavalet...