Aquesta tarda sota la pluja ,a casa, no ho he pogut evitar i he obert aquell diari que vaig escriure durant l'adolescencia, potser en busqueda de records d'aquell amor tan fort, en busqueda de coses que ara no tinc i potser em venia de gust per un moment sentir-me com quan em vaig enamorar per primera vegada, als 15 anys.
No he pogut evitar, que entre aquelles pagines s'em anés al cap allà i de cop ho recordava tot tal com era com si no hagués passat tant.
Porto uns dies estranya, i tot i tots em semblen estranys.
Només em sento identificada amb aquesta cançó, la poso aquestes nits que queden d'estiu quan estic trista, i la plasmaré aquí, com un record més per a quan pasi el temps, poder llegir-ho...
{CAIC-GERARD QUINTANA}
CAIC,
A POC A POC M'EN VAIG,
LA FISICA HEM CAPTIVA,
I LA GRAVETAT M'INCLINA ALS TEUS PEUS...
CAIC!
EL MATEIX TEMPS DESFAIG ELNS NUSOS QUE REGIREN AQUEST FRAGIL EQUILIBRI MEU,
RES NO DURA GAIRE,
TAMPOC NO SÓC D'ENLLOC..
D'AQUEST PAÍS D'AIRE.
MAI TORNARÉ A VIURE,
MAI, EL PES QUE ARROSEGA LA MENTIRA, LA RUTINA,
EL TRIST ENGANY, SENSE FINAL JO CAIC,
EL MÓN SENCER S'ESTIMBA CONTRA ELS VIDRES DELS MEUS DIES,
CAIC...
M'ENFONSO DINS L'AIGUA,LA CORRENT EM PORTA A PROP DEL MEU PAÍS D'AIRE..
L'IMPULS D'UN INSTANT, DIBUIXA EL MEU SALT, TRAVESA ELS ESPAIS EN BLANC,
ARRIVES T'EN VAS, LA VIDA ES DESFÀ!
INVISIBLE EN EL MAR DELS ANYS...
CANTO SENSE XARXA,
SALTO I SEMPRE CAIC...!
1 koment:
Aidilaaa que pa cuando me dedicas un poema desos? xD. Ains en fin que no se que contarte, como dices que ya no t gusta salir d fiesta, aburrida ke eres jajaj, De makina pasas al chill out.. o prefieres el rekeson?Sii que a ti te gusta la gasolina con plomo a poder serr xd. Bueno, ya hablamos un besu ;) ( pd: quien lea esto lo flipa xD)
Posto një koment